Meteo Santpedor

El nucli poblacional principal, a l’entorn de la vila antiga, és situat sobre una plana, a 41º 47′ N, 1º 50′E (UTM 4626600N, 0403632E) amb una alçària mitjana sobre el nivell del mar de 320 m. Hi ha un segon nucli «El Mirador de Montserrat» a mestral (nord-oest ) d’aquell i lleugerament més enlairat (350 m.). El terme municipal forma part de la sotscomarca del Pla de Bages entre les conques del riu Llobregat (marge dret) i del Cardener (marge esquerre). Te  16,8 Km² amb orografia suau i moderat pendent, més baix a migdia, pujant de cota vers el nord on la plana acaba sobtadament als peus dels serrats de la Costa de la Vila, termenejant amb Castellnou de Bages i abastant una alçària màxima de 485 m. s.n.m. (Serrat d’en Floretes). A migdia voreja amb Sant Joan de Vilatorrada, a ponent amb Callús i a llevant amb Sallent i Sant Fruitós de Bages.

Orogràficament és obert a ponent, migdia i llevant, envoltat per aquests costats de terrenys amb cota més baixa (alçàries properes als 300 m. s.n.m.). Abrigat de tramuntana per una cadena de serrats (Costa de la Vila, Serrat de la Rovira, La Garrigada…) amb una alçària mitjana superior als 400 m. s.n.m. Bona part del terme es destina a conreu de secà. Els terrenys de regadiu -menys extensos- es situen a llevant i migdia aprofitant la Sèquia de Manresa. També hi ha molta superfície erma i de matolls. El bosc -bàsicament format per pi blanc- te poca extensió i s’assenta bàsicament a tramuntana i gregal. No disposa de cursos importants d’aigua. Per llevant del terme s’hi escola el Riu d’Or, tributari del marge dret del Llobregat, que neix sota el Turó dels Cellers, a Castellnou de Bages. De cabal irregular, si be no s’asseca mai, s’ha vist afectat les darreres dècades per la salinització originada pel runam salí del Cogulló de Sallent. Un aqüífer travessa el subsòl. Fins a la primera meitat del segle XX aquest fou l’únic abastament de la vila per a ús domèstic, fins la portada d’aigües des de la Sèquia de Manresa. Una deu, a migdia del terme, origina l’Aiguamoll de la Bòbila.

Aquests factors determinen el règim climàtic. La pluviometria mitjana (521 l/m² és més escassa que la d’altres poblacions situades a la riba dels rius, especialment les del Llobregat. I la humitat relativa més baixa. Els mesos més plujosos son maig i octubre. És freqüent que les nuvolades segueixin el curs del Llobregat i descarreguin sense arribar a afectar. També és habitual en èpoques de règim plujós general observar que, en separar-nos d’aquella riba i vers Santpedor, la intensitat es modera.

És freqüent però que, els temporals que segueixen el curs del Llobregat, si aconsegueixen travessar els turons coneguts com de la Garrigada o, més rarament, els que provenen del «forat de Cardona» (Vall del Cardener), descarreguin amb intensitat, alimentats probablement per la convecció originada pels serrats al nord del poble. És freqüent llavors que els terrenys situats a la part més meridional de la vila es neguin.

La mitjana de temperatures màximes és de 21,8º i mínimes de 8,3º. A l’estiu les màximes (oscil·lant entre 35º i 40º) son lleugerament més altes que en poblacions veïnes, en no veure’s beneficiat pels corrents d’aire que segueixen els cursos fluvials. A l’hivern les boires matinals pròpies de la depressió central hi son freqüents, però amb menor persistència que les de comarques veïnes com l’Osona o l’Anoia. En aquesta estació les mínimes son força baixes a tot el Pla de Bages, però en episodis anticiclònics a Santpedor (entre -5º i -10º) no incideixen tant com les poblacions situades a les fondalades. Amb situació de tramuntana també es veu beneficiat pel lleuger resguard que li proporcionen els serrats del nord.

Quan als vents, de la mateixa forma que el tot el Pla de Bages, el règim predominant és el de marinades (Sud-est) de suau intensitat. Per llur orografia la comarca no és una zona exposada a incidències importants en aquest aspecte.

Resumint podem generalitzar que Santpedor te un clima mediterrani de tendència continental i respecte a les poblacions veïnes, Santpedor és menys plujós i fred però més sec i calorós.

General